Recull de premsa

Avui us adjunto una sèrie de links que poden ser més o menys interessants. Almenys per mi no deixen de tenir certa singularitat.

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090429/53692657361/unos-15-estudiantes-pasan-la-noche-en-la-urv-en-protesta-por-el-plan-bolonia.html

Nova tancada a una universitat catalana contra el pla Bolònia. Sembla ser que les autoritats acadèmiques aquesta vegada respectaran la paraula dels estudiants que protesten, que han afirmat que marxaran dijous i de moment no han alterat l’activitat acadèmica de la URV. Espero que es compleixi.

http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20090428/53692309429/sarkozy-garantiza-que-en-2012-la-alta-velocidad-unira-barcelona-y-lyon-zapatero-francia-congreso-eta.html

És probable que si ahir vau llegir, escoltar o veure les notícies en els mitjans de comunicació us vau assabentar de la visita de Sarkozy i Bruni al Congrés dels Diputats. Entre moltes mostres d’amistat i efecte i protocols hi va haver una afirmació que em va sorprendre, en boca de Sarkozy. El 2012 Lió i Barcelona estaran connectades a través del tren d’Alta Velocitat. Sincerament, em fa gràcia tal declaració, i diré que em vaig equivocar si l’obra acaba en el termini anunciat, però de moment permeteu-me que m’ho miri amb vis comica i us digui que no, no m’ho crec.

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=84546

Article de la web alternativa rebelion.org. Es fa referència als guanys que les multinacionals farmacèutiques han tingut en el passat amb la grip aviar, l’augment del valor de les accions aquests dies d’aquestes empreses i, a la contaminació que provoquen les nombroses granjes de porcs a Mèxic. De fet, poc controlades per les autoritats gubernamentals mexicanes. Caldrà tenir en compte aquesta altra cara de l’epidèmia de grip porcina.

http://www.elpais.com/articulo/cultura/anos/discos/islas/desiertas/elpepucul/20090429elpepicul_1/Tes

elpais.com dedica un article al 50 aniversari del segell britànic Island Records. No estaria malament que li donéssiu una ullada per saber una mica més d’aquest segell discogràfic.

http://www.avui.cat/cat/notices/2009/04/el_malestar_intern_a_erc_s_esten_al_pais_valencia_57497.php

Quin diàri de gran tirada en català podria publicar una notícia sobre l’aparició d’un grup crític dins d’ERC al País Valencià? L’Avui.

http://www.abc.es/20090429/internacional-europa/mujer-berlusconi-200904291016.html

La portada digital de l’ABC, diari de dretes i monàrquic per excel·lència, ens fa saber que la dona de Berlusconi també està en desacord amb les decisions (pot ser que també amb segons quines declaracions) polítiques del seu marit. Queda escrit.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/04/29/gentes/1240988143.html

Han robat un pc que tenia fotos de la Bruni de fa anys! Hi ha algú que es vol jubilar abans d’hora potser…?

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=607970&idseccio_PK=1006

Entrevista d’El Periódico a un professor de ioga. Sembla que tingui un punt friki, però tampoc està malament llegir les quatre perles que ens ofereix.

“¡No hay más pescao vendido! No dejen de reír, y etc., etc.”

Agenda d’activitats

Tot i que encara no surt a la web (suposo que pròximament apareixerà), el butlletí d’activitats de l’Institut d’Estudis Penedesencs (format paper, per a entendre’ns) anuncia un acte previst pel proper 2 de juliol: un servidor donarà una conferència sobre la Setmana Tràgica i el seu impacte a Vilafranca.

Ja us anuncio que en principi tinc la intenció de parlar de les següents qüestions:

La campanya de Melilla, una campanya militar colonialista per a “pacificar” l’anomenada “zona de influencia española en Marruecos”. És a dir, la part del Marroc que Espanya tenia assignada a través de la conferència d’Algeciras (1906) per a ocupar i colonitzar. L’enviament de soldats, molts d’ells reservistes, des del port de Barcelona fou el desencadenant de la Setmana Tràgica. Ull, no fou la causa de fons, va ser la gota que va fer vessar el got.

La Setmana Tràgica a Barcelona. Explicaré breument causes i fets. Els fets són bàsicament una vaga general en protesta contra una guerra que desemboca en una revolta que altera l’ordre establert a la ciutat durant una setmana. Dels enfrontaments amb la policia es passa a l’assalt i crema d’uns 80 edifici religiosos. En van resultar més de cent morts, entre civils i militars, la ciutat quedà quasi totalment incomunicada i les autoritats van haver d’enviar-hi contingent militars d’altres regions per a restablir l’ordre imposat per la Restauració Borbònica.

Les causes de fons d’aquests fets són bàsicament l’antimilitarisme i l’anticlericalisme. Les capes de la població amb menys recursos veien com morien els seus a primera fila en els camps de batalla i veien com l’Església s’aprofitava sistemàticament de la seva posició privilegiada en el si de la societat espanyola. Si a tot això li sumem la demagògia i el populisme el resultat és que la població que no té res a perdre diu ‘prou’ i s’aixeca de manera visceral contra l’autoritat, que el duu a l’ecorxador d’una sagnant guerra que no sembla tenir beneficis per als que hi són enviats a lluitar. Crec que queden poc explicats aquí aquests dos conceptes, en relació amb la Setmana Tràgica de 1909. Un altre dia en podem parlar. Tot i que també us recomano alguna lectura:

Ullman, Joan Conelly, La Semana Trágica. Estudio de las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España, 1898-1912. Esplugues del Llobregat, Ariel, 1972. Tot i que han passat els anys i que potser algunes idees que apunta han sigut millorades, segueix sent el llibre clàssic sobre aquest episodi històric.

I per últim faré un esbós de l’impacte dels fets revolucionaris de Barcelona (i també en altres ciutats de la vora com són Badalona, Mataró o Sabadell) a Vilafranca del Penedès. Si el 1893 Vilafranca es llença al carrer per donar suport als soldats i a la causa (la guerra de Melilla o de Margallo, òbviament, també relacionada amb el Marroc), 16 anys més tard les coses semblen haver canviat. Faré una reflexió sobre l’analisi dels materials que consultaré: premsa, documentació oficial, documentació parroquial… Espero poder donar almenys una primera resposta a aquet canvi d’actitud. En aquest sentit hi ha diversos factors en joc, però lamento dir-vos que no us els vull avançar.

Com he apuntat abans, la conferència serà el dijous 2 de juliol a les 20.00 h, a l’auditori del Vinseum (segueixo pensant que és un nom lleig; Museu del Vi és un nom prou bonic i popular). Quan acabi la conferència farem un breu recorregut per alguns dels espais on es van desenvolupar els fets a la nostra vila.

Teniu una mica més de dos mesos per buscar-vos una excusa per a no venir. Quedeu avisats. Us ho dic amb temps per a inventar una bona excusa, no us podeu queixar!

VÍCTIMES

Segona entrada i breu presentació. Aquest bloc el porta qui respon al nom del títol. El fill, no el pare. La meva intenció serà reflexionar sobre temes d’actualitat, que podran ser propers o llunyans, amb criteri i raonament, i si s’escau, en base a proves que ho puguin contrastar. Igualment, aniré penjant links a notícies i informacions que trobi per la xarxa i cregui necessari fer-vos arribar. I vull recordar el que vaig posar en les primeres línies del primer post: encara no controlo bé com funciona wordpress, així que si algú té suggeriments constructius per mi, us estaré molt agraït. Així, doncs, benvinguts al meu bloc!

I ara som-hi.

Vull començar recordant els dels 18 de març de 2009. Primer tornem a mirar el link i després en posarem d’altres per tal d’extreure una sèrie de reflexions.

http://www.youtube.com/watch?v=1zLn6clJV-M

http://www.vilaweb.tv/?video=5602

http://www.vilaweb.tv/?video=5601

http://www.vilaweb.tv/?video=5606

Estàs a la cadira encara? Doncs tranquilets, que no hem acabat. Ja han sortit a la llum les declaracions dels representants sindicals dels mossos d’esquadra. Denuncien quedar-se desemparats pel seu conseller i altres alts càrrecs (sic). Diuen que els manifestants estaven perfectament organitzats (sic) i que van utilitzar extrema violència (sic). Fins i tot denuncien, ull amb la dada!, que els manifestants portaven les pancartes per amortir les càrregues! Així no es pot apallissar i causar lesions com cal, tenen vostès raó, senyors (sic) representants sindicals dels mossos d’esquadra. Com que cal dir-ho tot, també denuncien que dos agents van quedar amb el casc partit. Vostès creuen, senyors sic, que davant la pallissa de règim totalitari que van rebre els manifestants que van poder enganxar, amb escaramussa inclosa pel Born, aquella gent es quedaria sense fer res? Vostès prenen per idiotes els ciutadans?

Faig un incís. Tant de sic potser mereix una explicació. Us cito wikipedia per a que observeu el significat de l’expressió llatina:

L’adverbi sic (del llatí sic, així) s’utilitza en els escrits, normalment entre parèntesis, per indicar que la paraula o frase que el precedeixen és literal, encara que pugui semblar incorrecta.

S’utilitza quan es reprodueixen errors, tipogràfics o de qualsevol altre mena, o inconveniències al citar textos, per tal d’informar al lector que l’ús indegut es troba a la font original i no és obra del que cita. L’ús més freqüent és aquest, en el que amb freqüència es tracta de mostrar una debilitat, una falta ortogràfica, un judici descabdellat, en qui és citat.

Posem els links d’on trec les declaracions:

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090319/53662983329/los-sindicatos-de-los-mossos-ven-proporcionadas-las-cargas-y-lamentan-las-dudas-de-saura-joan-saura-.html

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=596712

Els sindicats policials assenyalen errors polítics només i es justifiquen al 100%. No es fa menció a càrrecs intermitjos dels mossos en cap moment, i fins i tot avui Oriol Pujol (CiU) ha dit al Parlament que càrrecs dels mossos s’han dirigit al seu partit perquè es senten menystinguts pel govern.

Des del meu punt de vista, aquí hi conflueixen dos conflictes. Els cos dels mossos d’esquadra practica des de fa mesos una guerra sorda amb el govern, i en concret amb el conseller d’Interior. El monolitisme i el total carregament de culpa cap a càrrecs polítics em fa pensar que aquesta batussa que van muntar, digna dels règims autoritaris feixistes dels anys 30 a Europa, és una pressió contra el govern per part d’aquest cos d’ordre públic (sic).

Cal separar la qüestió Bolònia de la qüestió mossos d’esquadra. Ara bé, cal deixar ben clar als mossos d’esquadra que no poden atonyinar uns manifestants per reivindicar-se davant d’un govern. És una vergonya pública que ara es presentin a la societat com a víctimes després del que van fer. Hi ha moltes persones que estan d’acord amb que Joan Saura i Rafael Olmos (cap de la policia) han de dimitir. Però reitero que vaig dir ahir, cal obrir una investigació a fons contra tots, absolutament tots els agents del cos que van participar en l’operatiu del 18 de març, i depurar responsabilitats de manera exemplar. Que no es preocupin els que diuen que llavors faltaran mossos, no fa gaires setmanes es van fer exàmens per mil places de mossos i es van presentar deu mil persones. No hi ha excusa per fer fora a molta gent si cal. I posar-los a disposició d’un jutge, i que rebin una sentència pública i exemplar, on quedi clar que el que van fer és, sense pal·liatius, un atac a la democràcia i a les llibertats, i que ho sàpiga tota la societat.

Abans d’ahir llegia que es va tancar a presó durant tres mesos unes persones que van robar una pizza, tres mesos! Els que van atacar els manifestants i els que ho van ordenar mereixen un càstig exemplar. En democràcia no hi pot haver impunitat.

VIOLÈNCIA DICTATORIAL

Avui inauguro bloc. Però deixem les presentacions per demà, que el tema que m’ocupa avui és prou important i trascendent. I greu, molt greu, com per deixar-lo en segon pla.

“Desafortunadamente en el momento en el que se produjo la carga policial me dirigía, como viandante, a coger el metro en Jaume I. Primero me encuentro con la plaza tomada por la policía y con todos los accesos a la misma cerrados, me dirigí de nuevo hacia vía Layetana a encontrar otro camino para salir de allí y de repente, sin previo aviso, veo que la policía carga desde atrás, desde la cola de la manifestación, sin que hubiese ninguna razón que justificara dicha carga. Hicieron una ratonera entre la cola de la manifestación y la cabeza que estaba parada en la plaza, y todos los que estábamos en ese momento en medio nos vimos atrapados y sin posibilidad de salir por ningún sitio. Dieron a diestro y siniestro, sin distinguir entre las personas, ya fuesen viandantes que como digo nos vimos atrapados, turistas, niños, personas mayores, periodistas, etc. Golpeaban salvajemente a todo lo que se movía, la carga fue absolutamente desproporcionada e injustificada. Me volví a casa con tres porrazos bien marcados, uno en los riñones y dos en la parte posterior de la pierna izquierda. Y lo que es peor, con la sensación de que tenemos un cuerpo de Mossos d’Escuadra absolutamente desquiciado y nada profesional, lo cual me produce más preocupación que tranquilidad. Supongo que después saldrán los políticos de medio pelo, a los que por cierto en su día voté, a justificar lo injustificable, mintiendo y seguramente responsabilizando a los estudiantes de algo que es enteramente culpa de la policía.“

Aquest paràgraf, com podeu observar, està entre cometes, perquè no és meu, és una opinió, un comentari d’un lector a la web d’El Periódico de Catalunya:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=596495

L’actuació del cos dels Mossos d’esquadra va ser un atac gratuït a la democràcia i a les llibertats. I no hi ha cap terme que pugui paliar ni acotar aquestes paraules. La desmesura ha sigut tan gran, des del primer moment, a les 5.30 de la matinada d’ahir, que fins i tot el PP i CiU han demanat explicacions. Anem als fets.

18 de març de 2009. 5.30 h. De matinada, els mossos d’esquadra van entrar a la seu de la UB de pl. Universitat per desallotjar els estudiants que hi estaven tancats des del 20 de novembre de 2008 com a protesta per l’aplicació del pla Bolònia. No els van ni deixar reaccionar, en aquelles hores, com la majòria de nosaltres, estaven adormits, i van començar a fer-los fora amb brutalitat. L’acció del cos d’ordre públic va suposar una reacció dels tancats d’enfrontament que va acabar amb pallisses a pl. universitat.

Cap a les 8 del matí obro la televisió i contemplo les imatges de la brutalitat i desproporció policial des de primera hora del dia. Cap a les 9 vaig a pl. Universitat a agafar el metro i en veure la multitud de furgons policials i ambulàncies del SEM decideixo acostar-m’hi per a veure els fets d’aprop. La quantitat de polícies que hi havia justificarien la comparaixença d’un etarra al Tribunal Suprem, a Madrid, prop de plaza Colón. No pas això. La reacció de professors de l’UB ha sigut un refús i condemna dels actes:

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=596229

http://www.tv3.cat/videos/1092159/Els-professors-donen-suport-als-estudiants

I el video, que ha circulat des d’ahir al matí per internet, és una mostra prou eloqüent de la brutalitat descerebrada que van practicar aquest cos d’ordre públic que està al servei de la ciutadania:

http://www.lahaine.org/index.php?p=36759

Les informacions que van circular al llarg del matí donaven constància de la tallada al trànsit de la Gran Via de les Corts Catalanes a l’alçada de Pl. Universitat (pel que molta gent, amb raó, va posar el crit al cel) i les protestes que van sorgir arran de l’actuació policial. Estudiants, policies (tot s’ha de dir) i periodistes van rebre. No es va respectar el dret d’exercir als professionals de la comunicació i és va carregar d’una manera clarament desproporcionada i visceral contra els estudiants que es manifestaven contra la primera brutalitat policial. El director de la polícia, Rafael Olmos, va sortir al pas dels fets declarant que aprovava al 100% l’acció dels agents que dirigeix i justificava l’atac als periodistes com un acte inevitable degut a la pressió del moment. Els periodistes porten distintius, com haurien de portar els mossos d’esquadra que són antiavalots. No hi ha justuficació. Per la nit Olmos demanà disculpes, es declarà responsable de l’actuació policial, només en el cas dels periodistes (perquè la violència aplicada a estudiants i resta de ciutadans li sembla justificada), i anuncia una correcció en el protocol d’actuació.

20.00 h. Concentració a pl. Universitat contra l’actuació policial. Contràriament al que han dit la majoria de mitjans, la concentració d’ahir va ser contra la brutalitat injustificable de la polícia, en primer terme, i en segon terme per protestar contra el desallotjament de pl. Universitat. I contràriament al que diuen els mateixos mitjans, hi havia estudiants, PAS i professors. No només estudiants. I no només de la UB. A tall d’exemple, el professor Juan Carlos Garavaglia, del departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, de l’École d’Hautes Études en Sciencies Sociales i de l’European Research Council, un professor de prestigi, moderat en el seu discurs, i que ahir, per consciència va anar a la concentració i posterior manifestació, es va veure encerclat per la polícia. Altres professors de la UPF i la UAB també hi eren. Fou un èxit. En menys de sis hores la notícia de la concentració es va escampar i va aconseguir reunir més de tres mil persones. Tot va transcórrer amb “normalitat”, si cap, perquè no hi va haver violència, fins a la plaça de l’Àngel, on la polícia, a traició, va encerclar els manifestants i va executar una càrrega que no té nom, emporant-se per davant manifestants, periodistes i transeünts. Una família que estava en un banc de l’esmentada plaça també va rebre la violència indiscriminada dels agents que justifica Olmos, en una posada en escena més pròpia dels camises pardes de Hitler. No estic exagerant.

La cosa no es va acabar aquí. Els agents van colpejar amb duresa tothom (recordeu les imatges dels periodistes, que després de ser atacats pel matí per fer la seva feina, tornen a rebre  la violència dels mossos, amb una conducta pròpia d’un consumidor de cocaïna alterat) i van emputxar qui trobaven al seu pas cap els carrerons del Born. Començà aquí una emboscada, una escaramussa portal per portal per apallissar tothom. fins i tot un diari tan moderat i sovint proper al poder com La Vanguàrdia se n’ha fet ressò (i s’ha escandalitzat):

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090319/53662667683/panico-en-el-portal-barcelona-mossos-laura-via-laietana-martha-erasmus-silvia-david-mas.html

Si algú té dubtes encara sobre el que s’esmenta aquí, pot consultar el següent enllaç:

http://www.youtube.com/watch?v=1zLn6clJV-M

El conseller d’Interior Joan Saura ha dit que hi ha “possibles errors” i encarrega una investigació dels fets. Però, sincerament, sembla que la intenció és deixar matar el tema. I per tant les seves intencions no són suficients. En la meva opinió: cal depurar responsabilitats. Identificar i fer declarar tots els mossos d’esquadra que van participar en l’operatiu al llarg de tot el dia, depurar responsabilitats de cadascun i posar-los a disposició judicial. En aquest sentit és probable que els damnificats, com ara el periodista d’ADN, posin denúncia. I en segon lloc explicació de responsabilitats i depuració d’alts càrrecs: Rafael Olmos i Joan Saura els primers. Dimissió immediata. Però en realitat, donada l’actitud d’alguns actors en el conflicte de Bolònia, penso que han d’acabar dimitint també: Dídac Ramírez, rector de la UB i braç executor dels horrorosos fets protagonitzats pels mossos d’esquadra; Josep Joan Moreso, rector de la UPF i responsable directe de la fractura social que viu aquesta universitat, que ha arribat a tractar els estudiants de membres de la kale borroka i que no ha dubtat en fer ús de la intervenció policial davant de manifestacions pacífiques, iniciant així, una espiral que va viure ahir el fins ara últim episodi; i Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empreses (una conselleria que té un nom que sembla un còctel molotov), que s’ha comportat amb prepotència davant tota la comunitat universitària, no només els estudiants.

La comunitat universitària no ha sigut escoltada, ha sigut arraconada. I ara se’ns ataca a tots, estudiants, PAS i PDI, a través de la criminalització dels estudiants. Com ja he comentat en un altre lloc, els criminals són Madoff, Josph Fritzl o els soldats que van assassinar premeditadament el periodista José Couso. No ELS estudiants. Una altra persona m’ha dit: “Si no saben jugar i fan trampes, jo no jugo”. La primavera ni tan sols ha començat, però el conflicte està molt lluny d’haver acabat.

Més links:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idtipusrecurs_PK=7&idnoticia_PK=596495

http://www.publico.es/espana/211044/sindicatos/estudiantes/asociaciones/defensa/derechos/denuncian/brutal/carga/mossos/barcelona

http://www.lavanguardia.es/ciudadanos/noticias/20090319/53662897134/saura-expresa-desagrado-por-los-incidentes-encarga-una-investigacion-y-ve-posibles-errores.html

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Saura/encarga/informe/actuacion/policial/estudiantes/Barcelona/elpepuespcat/20090319elpepusoc_2/Tes

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=82550&titular=a-golpes-de-porra.-%BFgobierno-de-izquierda-o-gobierno-de-empresa?-

http://www.rebelion.org/noticia.php?id=82519&titular=%A1esto-s%ED-es-bolonia-se%F1ores-rectores!-

http://www.elpais.com/vineta/?d_date=20090319&autor=Romeu&anchor=elpporopivin&xref=20090319elpepivin_2&type=Tes&k=Romeu